divendres, 23 de febrer de 2007

allò que a vegades no m'atreveixo a dir-te

tot just encara no fa dos mesos que he tornat....i encara no m'ho crec. No em crec que tot el que vaig viure fos tan poc efímer com perquè a hores d'ara encara em passi els dies pensant-hi, si en realitat van ser només sis mesos dels 283 que ja porto viscuts: un trist 2.1 %.


I no només trobo a faltar la gent i bla bla bla; potser em trobo a faltar una mica a mi mateixa. A la felicitat que m'ha acompanyat aquest trist percentatge de la meva vida (que no vol dir que l'altre 98% hagi estat horrorós, eh!), a les poques complicacions que he tingut a Córdoba, on el problema més greu era ser capaç de fer anar bé l'autocad per entregar a temps un treball d'Arquitectura II...

Però una cosa si és certa: hi he guanyat una gran -molt gran- companyia: l'Id. Tot i que ara ja no estiguem visquent juntes, ni compartint les 24 hores del dia (a més de l'habitació, les goteres i els estirabots), se que estem pendents l'una de l'altra. De la nostra propia adaptació i dels problemes que cadascuna poguem arrossegar....jo crec inclús, que ara ella em fa mes falta a mi que jo a ella. I el millor de tot es que compleix. A l'Id no la trobo a faltar: la tinc...bé, si: trobo a faltar allò de sortir alhora i acabar cadascuna per la seva banda, i despertar-nos al matí (ella encara amb el vestit de la nit anterior i jo amb els ulls negres del rimmel) per comentar la jugada de les últimes 10 hores.

I sincerament espero que mai res ens arribi a separar prou com per sentir-nos enganyades l'una amb l'altra. Pq per mi, ella és el gran tronc sobre el qual es sustenta la meva estada a Córdoba, i els nostres viatges i els nostres secrets i la nostra adaptació i...

dimarts, 20 de febrer de 2007

Parlar amb vehemència no significa ser inteligent, és més aviat símptoma d'una manca de seguretat en el tema de la conversa.

dijous, 15 de febrer de 2007

...pensaments en veu alta

t'enviaria un mail dient-te que és l'últim que t'envio...però se que no és veritat. Perquè darrere del teu vindrà la meva resposta, incapaç en si mateixa d'amagar la ilusió del teu mail obligat.
Se que no ets de fer mails. I tu saps que no sóc de fer masses intents frustrats sense una resposta...encara que sigui telegràfica...

Així: què faig?

STOP

dimecres, 14 de febrer de 2007












El meu avi es el millor home del món. El meu avi és l'home amb el que compartiria la resta de la meva vida. El meu avi és el més bonic de tots...

El meu avi va saber triar la millor companya: la meva iaia; que el cuida, que aguanta que ara digui paraulotes -tot i que no passa del collons i quan era jove "no val un pet de puta" era símptoma d'una enrabiada de les que feien història-; la meva iaia treu energia dels seus 82 anys per atendre'l tot el dia...tan es que no hi vegi d'un ull!! tan es que es fumi a terra i li surti un morat gran com la plaça del camp!!! tan es tot!!! per la meva iaia, el meu avi és el millor home del món, amb qui va decidir compartir la resta de la seva vida...a qui va veure com el més bonic de tots.

Quan el meu avi torni a ser gran, es tornarà a enamorar de la meva iaia per moltes arrugues que li hagin sortit des de l'última vegada que es va enamorar per primer cop d'ella. Quan el meu avi torni a fer-se gran, tornarà a celebrar les noces d'or amb ella....quan el meu avi arribi de nou als 87 anys, hi arribarà recordant-se de les dues vegades que es va enamorar per primer cop de la iaia....llavors, ell la cuidarà a ella amb les mateixes ganes que ara ho fa ella...

El meu avi va anar a cuba....

La meva iaia també...

dilluns, 12 de febrer de 2007

perquè aquest blog?

Doncs perquè aquest és l'intent personal de descarregar els mails dels meus amics de correus filosòfics que els porten a pensar que estic una mica sonada.

No prometo res. No prometo que d'aquí a dos dies això ja estigui inoperatiu i que la pantalla sigui sent la mateixa fins a la fi dels seus dies....és només un intent.

Una part de mi ha quedat a Sud Amèrica, i per això potser de tan en tan es veurà algun escrit traduït (quina matada!)....no ho se.....

(tenia un fotolog, però m'agrada més aquest blog...així que l'altre queda inutilitzat...)