dissabte, 5 de maig de 2007

Les angines de la iaia

Sempre he dit que tenia una iaia bruixa -en el millor sentit de la paraula-. Que tot i haver nascut un dia que no era pasqua, és la millor curandera del món no només per l'amor que hi posa, sinó perquè la dona té remeis d'aquells ancestrals que curen de tot.

Les meves angines han estat aquests dos últims dies, la seva lluita particular. Una mica d'oli d'oliva, una bona estirada d'aurelles, i molta fe:

Nostru sinyó i Sant Pere,
anaven per un camí,
en troben San Martí,
San Martí que hi fas aquí?
aquí que hi tinc les angines,
suqueu-hi oli d'oliva i quedaran esmorteïdes.
Feu la Santa Gràcia,
i cureu les angines a l'Anna Mujal Colilles.

Tres pares nostres, una santíssima trinitat, i un credo de jesucrist ressucitat....i les meves angines sembla que comencen a flaquejar.

M'ho he après al peu de la lletra, així que qui vulgui pot ser el meu primer conillet d'indies.