divendres, 8 de febrer de 2008

El rencor fet venjança (en rodes)

El món està ple de males persones. N'hi ha que s'amaguen sota els bolets, d'altres s'amaguen sota les alfombres, i la majoria s'amaguen rere personatges aparentment afables i triomfadors (també en femení, per descomtat).

El món està ple de males persones. N'hi ha que només fan una mica de nosa. N'hi ha d'egoïstes que sense voler fer mal als altres, acaben arrasant a tot quisqui per millorar la seva situació (sigui el sentit que sigui en el qual es parla). Però també n'hi ha, que els agrada fer mal per fer mal; que només viuen bé si el del costat viu malament.

I hi ha brètols, tòtils i gamarusos (en femení també, per descomtat) que habiten en el nostre entorn, que intenten destrossar families i que no es queden contents amb els intents sinó que es recreen dins la seva pròpia merda aconseguint anular les persones que una més s'estima.

Tota aquesta gent, espero, algun dia rebran només els entrants del que han arribat a fer. I no serà perquè jo els punxi les rodes del cotxe, sinó pq, com que encara sóc jove, penso que algú altre, més -tot-el-què-sigui-insult-lleix que ells, els farà provar la seva propia medicina.

No és rencor...és que al cap dels anys, la veritat surt, i així com a mi m'ha costat 6 anys entendre el problema, a d'altres els costarà més, però ho faran. I jo seré allà per dir-los a la cara, que per molts inents, no han aconseguit destrossar la meva familia.

Amén.

divendres, 1 de febrer de 2008

FELIÇ 2008!!!

i....comença l'any!!!!
no se si dir que encara no em crec que ja sóc enginyera, o que no em crec la nota de la tesina. Serà de veritat que sóc molt perfeccionista???
Ui! em sembla que com que m'he passat el matí xafardejant els flogs de la gent de solsona ja començo a fer cutre-escrits...només em falta scriure sns tts ls lltrs....
Les coses, tot i tancar el cicle oficial de carrera, no canvien. No faig un canvi radical a la meva vida ni passo a cobrar els sous dels meus companys. Per tant, tampoc passo a formar part, encara, de la bossa de joves emancipats; més aviat engreixo les estadístiques de la Vanguardia d'ahir que deien que si el jovent s'independitzés ratllaria el límit de pobresa (què s'entén per pobresa???). I per descomptat, ni molt menys em caso i tinc fills -asserció popular que t'absorveix quan et planteges que ja acabes la carrera-.
Davant la pregunta de tota recent llicenciada: i ara què?? doncs per a mi la resposta és ben fàcil: continuar igual. Amb el dipòsit, amb el despatx, amb el laboratori, amb els projectes....