diumenge, 16 de novembre de 2008

on queden els records?







Avui no penjo el mail escrit a amigues i conegudes des de Colòmbia...em limito a fer certes reflexions des del sofà de casa, amb una llagosta a l'estómac reproduïnt-se, i unes ganes irrefrenables de menjar pernil!

Com sempre, qualsevol viatge a algun punt, definit o no, de llationamèrica, m'aporta una energia extraordinaria. M'encanta. No se perquè, forma part de mi, i hi ha una relació unívoca entre jo i l'energia que capto a través de tot tipus d'activitats.

Malgrat la intoxicació de llagosta (que no es res més que una intoxicació, fins que no surtin les analisis de medicina tropical de bellvitge), a Colòmbia m'he enamorat. Del país, de la Candelària, de la gent de Bocas de Satinga, del menjar, de la música, del ball (inclús del baile de la baldosa, el vallenato)...de tot! És ben bé que una molt mala experiència amb cert colombiano no podia impedir que jo acceptés que aquell bello y hermoso país, com deia un taxista, és extraordinari. És clar que les persones que em coneixen, i saben que m'enamoro amb facilitat, em diran que jo dic el mateix d'Argentina, o Ecuador, o fins i tot Tanzania (malgrat alguns problemilles)... i no els nego certa part de raó...però és que Colòmbia és: !!!!
Deixo penjades algunes de les fotos, del munt que en tinc....i queden en el record, l'Elizabeth, la Clàudia, la Mercedes, la doña Orfa, el Walter, la familia Bateman, el banc de la jubilació, la canalla de fàtima, el chiquitaun, el Patía....