dissabte, 7 de febrer de 2009

Els diaris de port

Un matí de dissabte al port, a la guixeta d'Stella Maris, després d'un divendres distret, dóna per rellegir-te sencer el diari que porto escribint intermitentment desde el set de març del 2003. I a continuació transcric una fulla que m'ha semblat molt interessant (a vegades, encara que no ho sembli tinc moments de lucidesa....):

Solsona, Diumenge 28 de Desembre de 2003

Frase: "L'important dels diaris no és el que hi escrius, sinó el que no hi escrius"; és a dir, les frases entre línies que només ets capaç de llegir tu mateixa.

És el llenguatge invisible creat per cada persona. A vegades no escrius tota la veritat, sinó l'única veritat que et serveix per convencer-te del que interiorment no ets capaç. Veure-ho escrit per tu mateixa, en uns fulls que representen la Bíblia dels teus pensaments i sentiments, et fa més creïble lo increïble. I així vas fent; violant les teves paraules escrites sabent de sobres que seràs capaç de llegir entre línies, allò que realment hauries d'escriure però no pots.

I aquí rau, també, la gràcia dels diaris: que la gent mai serà capaç de saber què és el que realment pensa la persona que ho escriu. Perquè ningú llegeix millor entre les teves línies que tu.

El graciós del cas és que l'escrit aquest és en una fulla de color taronja, adherida al diari de veritat per un clip cutre, degut al meu defecte incorregible del "despiste": el diari era a Barcelona i jo a Solsona, i les fulles taronges van substituir durant aquell nadal, les fulles de coloraines del meu diari amargaritat.