dissabte, 21 de març de 2009

...i a vegades ens en sortim

Fent honor a la ironia de l’avi, el següent escrit li hagués anat com anell al dit:

L’avi era un bromista. I com que la iaia no em deixa dir paraulotes, no us podré il•lustrar amb la frase estelar que deia quan s’enfadava. Era tan bromista que fa 4 anys, quan li vaig demanar si volia ser el meu novio em va respondre: vols dir que no ets una mica massa gran per mi?

Si, l’avi era un bromista. Com l’Enric. I s’enfadava poc, però quan ho feia, més et valia estar a l’altra punta de solsona per evitar que t’arribés el seu geni....sobretot quan l’Enric li agafava una de les seves eines per fer quadres.

L’avi també era honest, com el papa; treballador, com l’Eva; xerrameca com la tieta; i intrèpid com jo.

I totes aquestes qualitats no són innates, són adquirides, és a dir, són fruit d’aprendre amb ell, arreglar la perspectiva dels quadros amb ell, les ombres i la direcció de la llum, caminar amb la pota enguixada, fer amics invisibles del semi...de compartir el temps amb ell.

L’avi era un bromista, com l’Enric. I sinó ho podeu preguntar a les monges del seminari, que encara deuen riure de les seves bromes.

L’avi era honest, com el papa. Tan, que en un viatge a Alcoi va voler anar a visitar a una de les novies a les que havia trencat el cor al casar-se amb la iaia.

L’avi era treballador, com l’Eva. I l’exposició de quadres del terrat de casa sempre farà olor a ell....feia quadres com a xurros.

L’avi era xerrameca com la tieta. Els divendres semblava que el centre neuràlgic del mercat fos cal molins, i els pollets i el pinso; l’avi assegut a una cadira, anava turnant el contertulià amb el que podia parlar de qualsevol tema...sobretot amb el Palmero.

L’avi era intrèpid, com jo....i perquè la iaia no em deixa, que sinó tothom recordaria avui alguna de les frases més simpàtiques. Quan perdia jugant a les cartes alguns dels diumenges amb la colla de sempre, en els viatges o fent fotos amb el Josep Ma. Jounou.

Ara enteneu perquè des de que tinc us de raó que dic que l’avi és l’home de la meva vida?