dissabte, 19 de desembre de 2009

La relació entre el referèndum i els partits polítics

A mi això em fa pudor de sucarrim.

Una iniciativa popular, amb un clam històric i histèric, una organització a base de voluntariat d'aquelles que sí que fan història (no com les dels Jocs Olímpics), i una aplicació al territori esglaonada però en la majoria dels llocs conscient, no es mereix que tots, absolutament tots els partits polítics amb representació al parlament de Catalunya (que no vol dir partits polítics catalans) s'alegrin d'un suposat fracàs de les consultes populars sobre la independència.

Si, tots ells tenien ganes que fracassés, per molt suport que li haguéssin ofert al principi per salvar la papeleta i intentar amagar la incapacitat pròpia per portar a terme iniciatives d'aquest tipus, tot i anomenar-se partits nacionalistes, sobiranistes i/o independentistes.

Primer punt: fracàs? des de quan? que un 30% de la població catalana amb dret a vot (i més) estigui a favor de la independència tenint en compte que fa 5 anys aquest percentatge no arribava al 15% és tot un èxit.

Segon punt: havent estat a taules tot el matí com a voluntària, podria extrapolar l'estadística de la meva taula, i de totes les del torn de matí a Solsona, per dir que de menors de 18 anys amb dret a vot en van venir ben pocs, i d'immigrants si fa no fa el mateix número. Per tant, fent una primera aproximació es podria dir que segurament menys del 5% dels votants estava dins d'aquesta forquilla que en unes eleccions "normals" no poden anar a votar. Això ens podria portar a fer uns números "gordos" i probablement es retocaria el percentatge de participació fins a fregar el 40%. És que el referèndum per l'últim Estatut d'Autonomia no era proper a aquest percentatge i es va donar per bo? Per què, doncs, no es dóna per bo que si Espanya continua tal i com estem ara d'aquí 10 anys més del 50% de la població amb dret a vot aprovaria un procès d'independència pacífic?

Tercer punt: no se quin polític espanyol deia fa molts i molts anys que no cal tenir por dels catalans, que ells solets (i soletes, però de polítiques com déu mana, encara no n'hi ha), ja eliminen la perillositat d'aquest tipus d'iniciatives. Doncs tenia raó. Ni un dia i ja ens tirem els plats pel cap...bé, la ciutadania no, els polítics que creien abanderar el clamor popular.

Com sempre, i torno a l'afirmació del principi, a cap partit polític li interessava que el referèndum sortís bé. Per dues coses molt bàsiques: per amagar la seva incompetència política i el seu poc contacte amb la població que diuen representar, i segon per por, de nou com sempre, a perdre la seva estimada cadira.

Quina societat més gran que tenim, i quins polítics més inútils que manté (i vota).