diumenge, 4 de juliol de 2010

El dia 10, jo decideixo.

Jo no hi seré. El dia 10 no podré estar a la Manifestació. I vull cridar ben alt, que NOSALTRES DECIDIM, i que cap parlament espanyol i ni molt menys cap tribunal polititzat, podrà dir-me què sóc, què puc o no puc parlar i qui em goberna.

Però jo el dia 10 tampoc hi seré per cridar (potser encara més fort), que tenim UNS POLÍTICS DE MERDA. Que hem arribat on hem arribat pq tenim aquests polítics poc preparats, i que sembla que la nostra societat, que si que vol decidir què som i quina llengua parlem, no és prou valenta per decidir que aquests polítics - i aquesta manera milletaira de fer política- no ens representa. Si, en aquesta fregada d'estatut ens hi va posar el Maragall, empassant-se les mentides del Zapatero, ens hi va fixar Artur Mas, creient-se de nou Zapatero, i ens hi ha portat a l'extenuació un Montilla descafeinat, agafat per les pilotes des de Madrid, i sense entendre quina és la seva feina com a President de la Generalitat. Però també ens ha ajudat a caure a l'abisme, una ERC poc adulta, una IC desdibuixada i un PP inconscient.

Així doncs, deixo per escrit el que m'agradaria dir el dia 10, tot esperant que la manifestació no l'encapcali cap d'aquests polítics que estan utilitzant aquest procés per enriquir-se, a costa de més vots, sense pensar en la població que té darrere. I també esperant que a les eleccions la gent serà conseqüent i dirà NO a aquesta classe política que ja comença a tenir tics de senyoria feudal.

Visca Catalunya Lliure.