dilluns, 28 de març de 2011

Spanish?

Cada vegada que algú em demana d’on sóc li responc que de Barcelona. Encara que sigui mentida. Davant la pregunta,Spain?, segueix a la meva resposta, Well, Catalan. Sense un no ni un si. Evito el Si perquè jo no em sento espanyola i evito el no per no començar una discussió que, amb segons qui, no porta enlloc.

En general, a la majoria dels llocs que he estat, utilitzar el “well” porta a una explicació sobre què és el meu país i perquè el considero el meu país. A Anglaterra és on m’he trobat amb més gent que em responia Oups! Sorry, yes, Catalan. O que directament ja no deien Spain? Sinó Ah! Catalan!. Probablement és perquè visc amb una família que prové de Gal•les i perquè m’envolto d’un entorn universitari que s’ha mogut pel món i en algún lloc o altre s’ha trobat un/a català/na i prou com jo.
Quan després de la resposta es generen les preguntes i la discussió en bons termes, la majoria de gent no entén el meu sentiment independentista. Why do you want to be independent in a European Union? El gran argument és que més països farien més difícil la convivència mundial. En general ho respecten però no ho entenen. I ho respecten perquè els Anglesos han demostrat des dels acords de pau amb Irlanda del Nord que són respectuosos amb aquest sentiment. Senzillament ells estan segurs que ni Escòcia ni Gal•les ni Irlanda del Nord s’independitzaran perquè sense Anglaterra no sobreviurien (això és el que diuen). I aquí està la gran diferència amb l’Espanya que jo visc. Els fa tanta por que ens independitzem que no són capaços d’acceptar en nostre propi dret d’autodeterminació. Amb lo fàcil que seria que ho convoquéssin ara que el resultat més probable seria negatiu. Per si un cas, per caguetes, ells no ho volen intentar.

En un altre camp de moviment, a la International Folk Danses Society a la que assisteixo cada dilluns, no coneixen les danses tradicionals catalanes. Dins dels més de 100 casettes que tenen només hi havia una jota mallorquina. Res de Sardanes, ni balls plans ni bulangeres. Jo ja els he ensenyat una mica les jotesi la Marieta Cistellera com a Sardana curta.

M’agrada definir-me d’on sóc. I m’agrada tenir agruments vàlids per justificar-ho. I m’agrada veure que a Anglaterra quan dic que sóc de Barcelona tothom m’hagi respost fins ara What a beautiful city! Comencem per aquí, canviem els souvenirs de les rambles i la independència serà més fàcilment acceptada a nivell internacional.

dimarts, 8 de març de 2011

L'entrada d'avui ve derivada de la xerrada durant el dinar. Ahir hi havia el Dr. James Watson en una de les xerrades que organitza una de les moltes societats de la Universitat de Cambridge. Aquest senyor, conegut mundialment pel seu descobriment juntament amb Francis Crick, i redescobert fa un parell d'anys per les seves declaracions sobre la inferioritat genètica de la població d'àfrica, resulta ser un dels científics més poc persones amb què s'ha guardonat un Nobel.

Àmpliament reconeguda la seva misoginia resulta que part del seu treball que el va fer arribar a la conclusió que l'ADN era d'estructura helicoidal ve inspirat pel treball realitzat per Rosalind Franklin. La Dra. Franklin va morir als 37 anys d'un càncer d'ovaris provocat per la seva alta exposició a les substàncies químiques que utilitzava pels seus experiments, entre ells la fotografia que va revelar a Watson i Crick l'estructura de l'ADN.

Jo no en coneixia la història i m'ha semblat un bon homenatge a totes les dones i en especial a les dones científiques, el dia 8 de Març. Tot i que actualment la meitat d'estudiants de carrera són dones, només el 30% estudien el doctorat, un 20% arriben a tenir plaça de professores i menys d'un 8% són catedràtiques fet que demostra que la integració laboral de la dona en aquest món no ha estat possible.



No seria just dir que les condicions que tenim les dones en la ciència actualment siguin les mateixes que es va trobar la Dra.Franklin, però queda clar que en el món de la enginyeria i més del laboratori, les condicions no són òptimes i el masclisme (sobretot a la UPC) encara és patent. Sense deixar de mencionar que al meu departament només hi ha una dona professora.