dissabte, 30 de juliol de 2011

Olivia Newton John no hi era....

Com sempre tenia la càmera a casa guardadeta.

Ahir, durant la happy hour, un dels meus companys de laboratori va suggerir la idea d'anar a una fira típica on feien crashing cars combat. Vaig pensar que seria una bona idea per anar introduïnt-me en aquesta societat que a vegades sembla dins d'una película i a vegades et sorprèn de lo mal reflectida que hi està.

Bé, el lloc en qüestió era un parc. Com qui diu al Camp del Serra. I hi havia el "canguro", i el "martillo", i unes atraccions tretes d'una película setentera: Grease. És en l'útlima cançó quan l'Olivia Newton-John es transforma a berbenera, i van a una fira. I ell la persegueix per dins d'una atracció que encara és hora que li trobi la gràcia. Doncs aquesta atracció hi era. Només entrar. Però ni John Travolta ni Sandy

El millor va ser la carrera de cotxes. No era una carrera on els cotxes xoquéssin per avançar-se, era com l'atracció dels "cocheschoques" però amb cotxes de veritat. Bé, tartranes de veritat, pintades de colors, totalment destartalades i amb un soroll de motor molt divertit.


I jo amb la càmera a l'armari...

En el proper post penjaré les fotos de les estores del bany. Ho prometo

dimecres, 27 de juliol de 2011

L'herència

Tinc una habitació pintada de verd, dormo amb llençols de color rosa i la cortina del bany serà groga....ah! i el cobrellit és de topos roses. No ho he triat jo, però m'encanta! No hauria dit mai que dormiria en llençols de color rosa i que l'alfombreta del bany seria fúcsia (a la Rosó li encantaria la meva decoració). No hi ha res nou, tot és aprofitat. Un quadre del James Dean em diu hola cada vegada que obro la porta de l'habitació i les cortines per tapar la llum són el que jo utilitzaria com a estoreta per anar a la platja (verdes i blaves).


És l'herència que m'han passat la Berenice i el Sukru en la seva despedida d'Urbana amb destí Santa Barbàra. També m'han deixat una liquadora, una biquinera, una olla, una cosa d'aquelles per centrifugar l'enciam, uns coixins...vaja que no he de comprar més que el despertador i la llumeta de la taula. Els vaig conéixer dissabte i m'han fet hereva universal a excepció de l'aspiradora que se la queden el Miguel i la Paola. I el millor de tot és que m'han deixat la bici!!

O sigui que ara ja ho tinc pràcticament tot. Només he d'inflar les rodes, revisar els frens i engreixar la bici....i avall que fa baixada!!!

dimarts, 26 de juliol de 2011

Casualitats

M'havia oblidat d'explicar una d'aquelles casualitats que fan gràcia. Quan vaig anar a la casa de pagès fa una setmana, resulta que els pares de la casa havien estat fent una ruta per carreteres secundàries de catalunya.

El pare em va treure un folletó d'aquells que feien els ajuntaments catalans quan hi havia calers. En concret de Tossa de Mar. La presentació era del President Maragall i en la introducció sobre Catalunya (en català, castellà, holandès i rus) hi havia una foto de la plaça major de Solsona per Carnaval. Un tros de les meves arrels en una casa al mig dels cornfields dels Estats Units. Segurament d'aquests trossos n'hi ha molts, però trobar-los no és tan fàcil.

Canviant de tema, sembla que les picades de nigua van amainant...i que la bomba del canal del laboratori ja està arreglada i demà puc començar a jugar amb aigüeta! Iupiii!!

Ah! la nova forma del bloc, el canvi de foto i la neteja d'imatge es deuen a una consolidació d'aquest com el meu mitjà de comunicació amb el món. Espero que us agradi.

divendres, 22 de juliol de 2011

Nigua

Resulta que no era una puça. Era una colònia d'unes mini aranyes que es posen sota la pell, microscòpiques i que enlloc de picar xuclen una mica de sang d'aquí, una altra mica d'allà...l'animal en anglès es diu chigger, en català nigua.

Com a mínim ja se què s'ha de fer per anar al metge, per enviar les receptes pq l'assegurança et pagui els medicaments. No si, seguint la recent creada tradició tatianil, no hi ha res dolent que no porti a una cosa bona.

Seguirem informant.

Moralitat: encara que sigui un país suposadament desenvolupat, no m'arrabolcaré a la gespa d'enlloc!

dimecres, 20 de juliol de 2011

Puça=Flea



Això és una Puça tocant la guitarra. I deu ser ara mateix el que fa la puça o la colònia de puces que dec tenir pel cos després del festí que s'han fotut aquests últims dos dies.

De la bonica, preciosa i idílica visita a la farm americana me n'ha quedat aquest souvenir. I ja he hagut de rentar els llençols, rentar la roba d'ahir, i d'avui i passar-me una capa d'esperit de vi de la iaia per les més de 50 picades que tinc al cos. De fet, per donar un número, a la galta dreta n'hi tinc cinc. Cap a l'esquerra. Cosa que fa que en una àrea de 2500 cm2 quedi una densitat de 0.02 picades per cm2. És com dir que tinc 2 picades en una àrea de 3 cm per 3 cm i tenint en compte que normalment n'hi ha zero, el valor resultant és com a mínim soprpenent.

En resum, que espero tenir els llençols secs abans d'anar a dormir perquè si no hauré de dormir tapada amb els kangues que tinc de tanzània per cortines.

dilluns, 18 de juliol de 2011

A cal Travis (com qui diu a l'Alsina de Riner)

Se m'ha parat el rellotge. Aquell swatch tan maco de coloraines que fa més de 4 anys que em van regalar els meus pares per reis. El vam comprar a Andorra. Al principi no n'hi havia gaires com el meu, però amb els anys han anat repetint el model i segurament si vaig a Chicago algun cap de setmana en algun mall d'aquests del centre en podré trobar un d'igual.



Aquest cap de setmana la Tatiana i el Patrick (recent promesos) m'han convidat a anar amb ells a casa d'un amic seu, el Travis. Una casa de pagès d'aquestes típiques dels USA. Soya beans, cornfields, woods, deers una piscina i mooooltes ampolles de bussejar. Si, he après a bussejar al mig dels cornfields dels iunaitet states. I m'ha agradat tant que segur que en algun moment o altre em trec el carnet.



He probat la carn de...(com es diu deer en català?)....CÈRVOL! He begut aigua de valència feta amb freixenet a la piscina, he après una mica més d'anglès i he conegut una iaia que ben podria ser la tieta neus d'aquí 20 anys: ataviada amb una samarreta rosa i uns pantalons blancs, a conjunt amb un cinturó daurat igual que les sabates, la iaia del Travis juga al tenis dos cops per setmana. Pura vitalitat.



dijous, 14 de juliol de 2011

Settled in

Tot just fa exactament una setmana que estava a caball entre Chicago i Urbana. I ja m'he assentat?

No ho se.

Ja tinc lloc per viure. Ja tinc telèfon mòbil. Ja tinc la targeta de la universitat i també el planning de la setmana que ve. Ja tinc els objectius del treball. I tinc un company d'oficina xino que va fer el doctorat a Scotland. I no sé quin accent li predomina més, si el xino o l'escocès. El que està clar és que no l'entenc. Però riu molt i em fa molt riure. I jo també li costo d'entendre -suposo que pel meu accent britànic de les lands de cambridge-.

Què no tinc? No tinc compte al banc, no tinc clar quina és la companyia de bus més barata que et porta a chicago. No se si aguantaré les calorades de més de quaranta graus i tampoc si sortiré al carrer quan arribin els setze sota zero.

Però de moment m'ho passo bé. This is america man!