diumenge, 21 d’agost de 2011

Cape Cod

El Manel ja ha arribat. I estem instal·lats a casa de la Maitane, a Falmouth, enmig de boscos i al costat d'una platja privada increïble!


Cape Cod és totalment diferent d'Urbana. Primer perquè té mar. Però també perquè aquí la gent no hi viu, hi estiueja. I és gent de peles. Falmouth i Woods Hole estan just al davant de Martha's Vineyard, l'illa pija per excel·lència on el president dels USA hi té la residència oficial d'estiueig. En un vol privat de tornada de Martha's Vineyard, es va morir fa uns quants anys el fill de JFK.


Aquesta setmana que he decidit fer vacances, buscarem un lloc per viure pel Manel i un cotxe. I llogarem unes bicis per anar per les platges, a veure balenes, agafarem el ferri per anar a l'illa pija i farem vacances de les de veritat.


I menjarem ostres i peix fins a rebentar.

dijous, 11 d’agost de 2011

A Urbana hi ha activitats entre setmana!

Aquestes són d'aquelles coses que decideixo fer, comparteixo i al final acabo fent sola. I m'ho passo molt bé.

Buscant on poder ballar dances tradicionals a Urbana vaig trobar la pàgina web del Folk&Roots Festival. Hi anunciaven el concert de The Honey Dewdrops: una noia, un noi, una guitarra i un banjo.



Escoltar cançó

Quan vaig dir als meus companys de laboratori que s'apuntessin, ningú sabia on era el lloc del concert (potser per això al final no ha vingut ningú). De fet van flipar que existís el Folk&Roots Festival. Però jo crec que al final, com diria el Duque de Faier -de la Competència-, el folk no está innnn!!

Com que era relativament a prop de casa meva m'hi he acostat amb la meva super bici. No hi havia més bicis, i el lloc del concert feia tota la pinta de ser l'aparador d'una botiga de mobles. A dins, 30% de gent per sota dels trenta, un 60 % per sobre dels seixanta i el deu percent restant entre mig. Tothom deia que si amb el cap mentre ell i ella cantaven amb una tercera de diferència, molt ben acompassats i perfectament quadrats amb les parades. També hi havia un senyor amb una llibreta i un carbonet, assegut a primera fila, que anava dibuixant mentre portava el compàs amb el peu. La posició era la mateixa que el Josep Manel i el seu ordinador al sofà de Puigcerdà.

El concert, l'ambient, i la música han estat increïbles! I m'ha servit per saber que hi ha una repetició de la International Folk Dances de Cambridge...a veure si aquí baixem el rang d'edat i augmentem la quanitat de gent a ballar. Tornant de Boston ho sabrem...i posaré les fotos de les alfombres i el cobrellit topejat! Ho prometo!

dimarts, 9 d’agost de 2011

Lollapalooza

Vam sortir amb una hora i mitja de retard...south american delay, que li'n diuen alguns natius d'aquí.

M'havien promès un viatge de dues hores que va acabar sent de tres, no se si més barat que el tren, però a l'entrada de Chicago, segur que no més ràpid.


No tenia expectatives. Per moltes pelis americanes que hagi vist al llarg de la meva vida no m'imaginava com seria Chicago. I potser és per això que tampoc n'he tornat especialment entusiasmada. Però cal tenir en compte que no vaig visitar gran cosa, m'ho vaig prendre amb calma i espero que arribi el Manel per fer el gruix de les coses: el llac, l'edifici aquell de vidre, i el munt de coses que hi posa a la guia (que m'he deixat a Barcelona però d'aquí una setmana ja tindré a les meves mans).


Divendres em vaig quedar a dormir a casa de la Laura i el Francesc. Uns sols tots dos. La Laura em va portar a fer turisme caminil dissabte al matí: una visita a un port esportiu que estan construïnt vora casa seva. I una banyadeta a una platja d'aigua dolça. Llàstima que no duia el banyador.

Dissabte a la nit anavam a veure un musical. Un musical que va acabar no sent un músical, i que portava per títol Peter Pan, però que era una versió ensucrada, per adolescents en potència, on s'inventaven una història d'amor (amb petó recatat inclòs) entre la Wendi i el Peter, i on la Campaneta era una cosa que volava, ultragelosa i mala persona/campaneta. El millor, la dansa que la princesa india li dedica al PeterPan per donar-li les gràcies per haver-la salvat. Surrealista. Això si, va valer la pena pels efectes especials i la companyia. Vam riure molt.


Ah! m'he descuidat d'apuntar que divendres, enmig del festival més gran del MidWest, que feien al centre de Chicago hi havia una manifestació de deu persones vestides de manera peculiar. No se si es manifestaven a favor de l'església -la seva- i la religió, o en contra, perquè amb aquests cartells no se qui té ganes de seguir-los!

Com que estic a la uni no poso les fotos de l'alfombreta (juro que és fúcsia!)...mantindrem la intriga!!!