dimecres, 21 de setembre de 2011

Corea del sud

Ahir vaig anar a jugar a tennis amb la Nam Jeong (Corea del Sud, 1982), com cada dilluns. Però com que no va venir tanta gent vam poder jugar les dues soles. Els nostres punts s'eternitzaven: 15-0,15-15,30-15,30-30,40-30,40-40, i així fins a deu minuts per punt! Resultat final, 7-5, 4-7.

Al final jo ja no podia córrer als cops creuats que em feia la Nam Jeong. La Sharapova de Corea del Sud. Avui tinc agulletes.

Però després del tennis em va convidar a sopar a un restaurant Coreà de Champaign. Jo que sempre havia afirmat que no m'acabava de fer el pes el menjar asiàtic, vaig quedar-me tipa d'una sopa de fideus i empanades de carn, arròs, carn de porc marinada i fins i tot em vaig atrevir amb un plat picant. I tot amb la companyia de la Nam Jeong, crec que la persona més dolça que he conegut mai.


Parlant dels països que ens agradaria visitar, al final em va confessar que el que està primer en la seva llista és Corea del Nord, per dos motius en el següent ordre: són el mateix país i a més ara tenen prohibit entrar-hi. Em va dir que al paral·lel 38 hi ha una zona de desmilitarització d'un parell de milles en les quals no hi ha res de res més que un soldat de cada banda cada 300 metres apuntant-se mútuament. I resulta que en aquests més de 60 anys de zona d'exclusió la naturalesa ha fet la seva sense cap tipus de manipulació humana i els biòlegs estan desitjant que la frontera s'esvaeixi per poder posar-hi un peu i 300 microscòpis -un altre motiu per ajuntar de nou la península-.

Em va explicar coses sobre Corea, sobre la divisió, sobre com els expliquen la història de la guerra. I així, amb la samarreta del barça, tota suada del partit de tennis i sopant menjar coreà, vaig aprendre coses sobre un país que sempre m'ha quedat molt lluny, però ara ja queda més a prop amb la Nam Jeong. Primer país de la llista de llocs a visitar.

dijous, 8 de setembre de 2011

Aquesta vegada si.

He agafat puces. De l'Hydro Camping Trip a les dunes gegants del parc Warren Dunes State Park. Però no són ni la meitat d'agressives que les nigües, per tant: benvingudes!


En aquest país tot és gegant: les persones, les bosses de cereals, les dunes... I aquestes dunes estan situades just davant del llac Michigan. La millor experiència ha estat lluitar contra les onades en un ambient que té les mateixes característiques que el mar, però és aigua dolça. Molt extrany i alhora molt xulo perquè pots obrir els ulls dins l'aigua i no et piquen els ulls. La sorra és igual de torracollons.

Deixo algunes fotos per amenitzar la "sossería" d'aquest article.