dimecres, 12 d’octubre de 2011

Olivetes farcides....

Cap de setmana a Chicago amb el Manel i m'han vingut ganes de tornar a Catalunya i passar un diumenge d'aquells que tant ens agraden.

Podria ser a Barcelona, al nostre menjador amb les finestres obertes. Ens llevem tard, ens barallem per qui va a buscar els diaris -ens discutim si l'Avui o La Vanguardia ara que ja hem acordat comprar l'ARA- mentre l'altre/a prepara un vermutillu. Olivetes de pot o del mercat, unes patatones i, si en tenim, uns "berberetxos" amanits amb vinagre i pebre vermell. I fem el vermut mentre llegim cadascun un diari. Em passes la part del mig de La Vanguardia i jo et dono el TimeOut de l'Ara?

O també podria ser a Solsona. Un cop llevats i pentinats traiem el cap a Cal Molins per robar el diari i com que els pares són a caminar i l'Enric al Cantàbric, aprofitem per trucar a alguna d'Aquelles i fem una cadena per trobar-nos i fer un vermutet al Cantàbric abans del dinar on vindran la Júlia i l'Andreu. Porre, posa'm un quinto i unes olives!

Més o menys un cop al mes anem a Puigcerdà. A les tres de la tarda, després d'haver anat a fer una excursió -com qui puja al Puigmal-, mentre la Dolors acaba de preparar el dinar i el Josep Manel obre el montilla que han portat la Paqui i el Gabi en l'última visita a la ciutat més alta de Catalunya, el Manel busca les escopinyes per amanir-les amb llimona com ens va ensenyar el Miquel. Montilla, patates, olives i escopinyes per l'Anna.

Però també podríem tenir un d'aquests diumenges que ens agraden tant a Lloret sur mer. Després de dues hores de treball entre el Manel i el seu pare, amb la Laia rondant per la casa, anem a la Mar Blanca i li demanem al Jaumet un bitter cas i una cocacola. I ens ho porta amb unes olivetes. I dinem un arròs de llamàntol.

Aquí a Urbana no hi ha olives farcides. I a Chicago les terrasses són en carrers tant transitats que necessites un megàfon per parlar amb l'altra persona. I no hi ha l'Ara ni la Vanguardia. Però hem passat un cap de setmana junts i hem volgut estar els dos en un d'aquests llocs que tant ens agraden, compartint amb els amic i la familia, la ociositat mediterrània del diumenge

3 comentaris:

Marta A. ha dit...

Res, heu de canviar les olivetes per un brunch en tota regla! i dintre d'uns mesos trobareu a faltar els bagels, el bacon, els scones, les cookies, els cupcakes! ;-)
Una abraçada!

Dolors ha dit...

Fer-ne memòria es com tornar-los a viure una mica. Molt emotiu. Us trobem a faltar.

fide ha dit...

Pròximament fem unes bermut per l'skype!