dissabte, 17 de desembre de 2011

L'ONU diària

Visc amb una noia del canadà que resulta que és de la índia. El seu xicot és el típic noi de la zona rural americana: treballa arreglant bicicletes al wallmart i somia en ser entrenador de futbol (americà) en una escola secundària, mentre es gasta part del seu sou en menjar portat a casa.

També visc amb una altra noia de nova york que també és de la índia. El seu millor amic -no se si novio, o només company d'estudis d'anatomia mèdica- és del sudan del nord. I cada dia quan ve a estudiar a casa va amb una caputxa com si estigués al desert
.
Vaig a veure el Barça amb dos xinesos, un indi i un vietnamita. Tots menys l'indi són fans del barça, l'indi és fan del mourinho. Demà, però, veuré el barça en diferit a casa d'un colombià que diuen que s'assembla a un personatge dels simpson.

Comparteixo despatx amb un xinès que es tira rots i un àrab-israelí que encara no ha descobert els auriculars, i truca a casa seva amb l'skype i ens fa sentir a tots les seves converses. Té una nena super maca i una dona guapíssima. Ah! i el Liu, el xinès, està esperant el seu primer fill/a. La seva dona, truca a un telèfon d'aquells dels anys 60 (anys 70 a solsona), que tenen rosca i foraden el timpà cada vegada que sonen. I com que parla molt poc anglès, quan el Liu no hi és i agafo jo el telèfon, no para de riure.

Al laboratori treballo colze a colze amb el Jose de santander. Enlloc de dir "cuerdita" diu "cuerduca", però ens entenem bé.

Sembla que, tret del novio de la meva companya de pis -que també es company de pis, ara que hi penso-, no tingui cap contacte amb americans. Però no és així. Tinc un amic que em va convidar a casa seva per acció de gràcies. El pavo i tot allò que surt a les pel·lícules, però de veritat i a Michigan. I...ara que hi penso, les dues amigues que tinc americanes, una és d'orígen mexicà i l'altra de puertorico (Pueltorico en argot local). Per tant, el meu contacte amb autòctons es redueix més aviat a poquet. Suposo que sempre és més fàcil fer-se amiga de gent que està de pas, com tu.

1 comentari:

Marta A. ha dit...

Quina multiculturalitat!
així no tens moltes ganes de conèixer tots aquests llocs "d'orígen"?! ;-)
Una abraçada!